Consumisme com a manera de viure

Implantat amb el rere fons d’uns valors capitalistes, el consumisme s’ha convertit en una manera d’organització i d’actuació en les societats actuals. L’ instauració del lliure mercat, de les politiques neoliberals en qüestió han legitimitat aquesta manera de producció i explotació desmesurades de les societats mes desenvolupades. L’ impacte es dona també al països subdesenvolupats, que pateixen les necessitats ansioses de les societats mes desenvolupades en forma d’explotacions dels recursos naturals i una completa destrucció de l’ecologia dels països mes desafavorits.

Aquesta necessitat de consumir alhora que de produir, ens mostren els problemes d’una societat malalta que necessita augmentar constantment la productivitat per no deixar de créixer i no entrar en els temuts cicles de crisi financeres. Tal necessitat es plasma en l’ incorporació d’una estructura social en la que cada un actua lluny de les seves autentiques possibilitats. El consumisme ha convertit a la majoria de la població en marionetes que es deixen portar pels diners fàcils i l’ascens socioeconòmic desitjat alhora que la recerca d’uns nivells de vida moltes vegades excessivament individualistes i relativament poc realistes.

El fet de no tenir límits converteix a l’esser humà en un perill constant per la resta d’essers vius, i mes particularment per tots els ecosistemes que es veuen influïts per ell/a. Obsolet un sistema d’explotació massiu, la resposta s’hauria de concentrar en la recerca d’altres mètodes de producció, mes propers al que realment necessitem que al que volem col·locar dins el mercat.

Immersos en un mon de consum insostenible i poc solidari caminem cap a la destrucció no tan sols de la nostra societat, sinó de tot el planeta. Destaquem l’importància de regenerar els nostres ecosistemes amb la esperança que el mal ja fet no sigui irreparable.

Alguns economistes plantegen el decreixement econòmic com a solució a la sobreproducció. Aquesta corrent econòmica es basa en l’ideal opositor al consumisme massiu, posant en dubte que aquest produeixi el benestar modern, creient que cal rebutjar el creixement per el creixement. No sabem si aquesta es la solució, però del que sí estem segurs es de que cal buscar sortides a un camí que va en direcció a la desigualtat i la destrucció.

Nacho Bonell. Adrià Bonastre

Una respuesta

  1. Si el planeta terra fos un ésser viu complert amb capacitat de prendre decisions, veuria que te un virus que es diu “éssers humans”. una mena de petitets bitxos que es reprodueixen ràpidament i que necessiten de tot i més per sobreviure i viure amb comoditats. prendria una medecina per eliminar-los i adéu malaltia.
    Crec que la teoria Gaia de no sé quin científic´, en plan més seriós,va per aquí.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: