La història d’Haití, Iª part: de Colom a la “la perla de les Antilles”

Al llarg d’aquesta setmana, intentarem escriure alguna cosa de la història d’Haití, ja que creiem és un bon exercici de recuperació de la memòria històrica i de difusió del passat del país caribeny per poder entendre una mica la idiosincràsia d’aquest poble.

Iniciem el post amb la invasió espanyola i el posterior desembarcament dels francesos.

Habitada i culturitzada durant centúries pels Arawaks Tainos (un dels pobles agroterrissaire més notables del Carib) l’illa que Colom va batejar amb el nom de l’Espanyola va ser arrasada pels conqueridors, malgrat la resistència dels cacics Caonabo i Cotubanama. Arran de l’extermini de tota la població indígena (més de 100.000 persones), els espanyols es van veure obligats a importar negres esclaus per explotar l’or, i quan aquest es va esgotar, el 1525, la canya de sucre, les fustes precioses i el bestiar.
Interessada més en la part oriental de l’illa, la corona va desmantellar i despoblar (veure les devastacions d’Osorio) el 1603 el territori actual d’Haití.

Molt aviat van desembarcar els bucaners en busca de bestiar i, després, els filibusters, contrabandistes i reus fugats, que van fundar Saint Domingue. La colonització francesa es va fer des de l’illa de la Tortuga, per mitjà de la “Compagnie des Isles d’Amerique” i la “Compagnie des Indes Occidentals“. Per aprofundir la colonització, el ministre Colbert va escollir al gentilhome aventurer Bertrand d’Ogeron, amic dels bucaners i filibusters. En 1670, Saint Domingue va començar a funcionar com una veritable colònia, important “engagés” o treballadors contractats a Europa, especialment pagesos bretons i normands, als quals se’ls prometia terres i cases. Posteriorment van ser reclutats a la força i amb engany obrers i mariners cessants, hugonots i calvinistes, vagabunds i prostitutes. A aquestes relacions servils de producció, aviat es van sumar les esclavistes amb la compra massiva de negres. En 1681, hi havia 6.648 persones, de les quals 2.970 francesos i 2.000 africans, ocupats en uns trenta enginys sucrers, la resta eren mestissos dedicats al comerç i l’agricultura.

La prosperitat d’aquesta economia primària exportadora va començar cap a 1720. Trenta anys després, Saint Domingue havia desplaçat del mercat sucrer a Brasil, Jamaica, Barbados i Martinica, convertint-se en la principal colònia de França al Carib. L’auge es va accentuar amb la necessitat que va tenir Estats Units de comprar sucre a Saint Domingue, arran de l’ordre donada per Anglaterra a les seves colònies sucreres de les Antilles de no vendre productes al país que acabava d’independitzar-se Amèrica del Nord, on la indústria es basava en gran mesura en les destil·leries, es va veure obligada a comprar massivament sucre a Saint Domingue que va passar a convertir-se en la colònia francesa més rica del món.

Fonts consultades:

http://www.archivochile.com/Ideas_Autores/vitalel/2lvc/02lvchistsocal0033.pdf

http://digital.csic.es/bitstream/10261/5218/3/RIFrontera.pdf

http://www.maec.es/es/MenuPpal/Paises/ArbolPaises/Haiti/Monografia/Documents/Haiti.pdf

http://clio.academiahistoria.org.do/trabajos/clio174/tema4-fbre.pdf

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: